Observatori Datapolitik

La política i la comunicació es transformen en l'era de la informació. La popularitat de plataformes socials en línia com Facebook i Twitter ha augmentat el nombre d'actors capaços de difondre missatges polítics, comercials i de qualsevol altra naturalesa a un nombre massiu de potencials receptors.

La transformació de l'accés a la difusió d'enunciats en l'esfera pública ha donat lloc a un doble fenomen: d'una banda, processos de desintermediació de la comunicació i autocomunicació de masses, que han trastocat el mapa d'influència tradicional dels mitjans; de l'altra, noves formes de mediació i la concentració de poder que s'escapen a les formes de control democràtic desenvolupades en el marc clàssic dels mass media.

Avui dia ja sabem que la multiplicació d'opcions informatives no sempre va acompanyada d'un empoderament de la ciutadania consumidora d'informació. A canvi, sovint, generen un efecte col·lateral nociu: l'anomenada infoxicació o sobreestimulació informativa, que es tradueix en la impossibilitat d'atendre els debats públics més enllà d'alguns retalls o moments. En conseqüència, la percepció social i el relat públic sobre el que és "veritat", sobre què és "la realitat", apareix fragmentat i incert en les nostres societats.

Les tensions entre aquestes dues tendències (una que apunta cap a l'emancipació i una altra que apunta, bé cap a noves formes de domesticació, bé cap a noves formes de desinhibició i embrutiment) indiquen que la disputa no està tancada. No obstant això, les dificultats són moltes. Entre elles, destaca la manca de coneixement profund, científic, dels mecanismes de funcionament de la producció i el consum d'informació en l'entorn digital, així com la seva relació amb la "capa analògica" dels mitjans i formes de comunicació i interpretació tradicionals. Aquests mecanismes exhibeixen patrons comuns, a causa de les característiques compartides per les societats de la informació, però a el mateix temps mostren diferències segons el context social i cultural.

Per poder abordar el problema de manera eficaç és urgent constituir un observatori permanent en què la ciència de la comunicació, la sociologia, les ciències polítiques i la ciència dels sistemes complexos, entre altres disciplines, col·laborin per millorar la nostra comprensió del que passa en les plataformes socials, particularment, a Catalunya i al conjunt de l'Estat. De moment, ens proposem trobar-nos aquelles persones i grups de recerca que estan desenvolupant estudis en aquesta direcció o que són portadores de sabers pràctics en els àmbits esmentats.