Transciències
#transciencies Recursos per a l'educació transdisciplinària en ciències
Kick-off Transciències 2023
Heurística: Luce (coordinadora), Emanuele i Aleix; UBICS (UB): Irene i Dimitri; Arsgames: Eurídice i Luca; IFISC: Juan (en línia); Docents: Anna, Cris i Júlia; Postfuturear: Elisabet.
Primera trobada de l'Equip de Treball i persones col·laboradores convidades.
📅 PROGRAMA
- 17:30 - 18:00 | Benvinguda i presentacions.
- 18:00 - 18:45 | Introducció del projecte i posada en comú del treball realitzat fins ara.
- 18:45 - 19:00 | Transciències en l'era de la LOMLOE.
- 19:00 - 19:30 | Discussió: Complexitat i sistemes socials en l'educació secundària.
- 19:30 - 20:00 | El model de Schelling: del joc de taula a l'experiència didàctica. Elaboració d'un full de ruta.
- 20:30 - 22:00 | Sopar.
Confirma la teva participació omplint aquesta fitxa.
🔎 DOCUMENTS D'INTERÈS
📍 Ens trobem al Departament de Física de la Matèria Condensada, 3a planta. Sala de Seminaris 3.20.
Kick-off Transciències 2023
Benvinguda i presentacions [ 17:30 - 18:00]
Introducció del projecte i posada en comú del treball realitzat fins ara [ 18:00 - 18:45]
- TRANSCIÈNCIES en temps de pandèmia (2020-21): La idea inicial
- TRANSCIÈNCIES 2022. El Joc de Schelling i la sociofísica: perquè ens agraden (o no)
- Presentació dels resultats det testeig
- Cap a la solució (parcial d'alguns) dels problemes: noves fitxe, millores a l'App i una capsa màgica
- Discussió
Discussió: Complexitat i sistemes socials en l'educació secundària [ 18:45 - 19:15]
- Objectius generals: curt, medi, llarg termini
- Obstacles pràctics
- Objectius concrets: d'aquí a un any, amb què ens quedaríem satisfets?
Transciències en l'era de la LOMLOE (Llei Orgànica de Modificació de la LOMCE) [ 19:15 - 19:30]
- Com i quant ens afecta el canvi?
El model de Schelling: del joc de taula a l'experiència didàctica. Elaboració d'un full de ruta. [ 19:30 - 20:00]
Pensem en:
- Pregunta inicial
- Objectius
- Seqüència d'acciones (dinàmica amb cadires etc.)
- Format dels materials auxiliaris (vídeos, presentacions, texts)
- Durada i modularitat (mòdul central i activitats complementàries opcionals)
- Assignatures implicades
Creació de grups de treball
Calendari: reunions i accions de difusió
Informe de la trobada
1. Resum testeig del Joc de Schelling
- 12 participants en grups de 4
- 2 o 3 partides per grup
- Materials: tauler 20x20, 160 fitxes blaves, 160 fitxes vermelles
- Interaccions: Veïns definits per les 8 caselles adjacents (4 contigües i 4 diagonals)
- Estat satisfet (arandela blanca): no ser minoria, és a dir, els veïns de l'altre color no superen en nombre als del mateix color
- Temps màxim d'una partida: 20 minuts
- Partida 1: cada persona mou una fitxa alternant colors, si un color no té moviments permesos es salta el torn
- Partida 2: no hi ha torns ni rotació de colors, s'ha de aconseguir la major satisfacció en el menor temps possible
- Partida 3: els jugadors han de aconseguir la major satisfacció i minimitzar la segregació
Feedback del testeig del Joc
- Temps de preparació: Promig total de 13 minuts; millora en partides consecutives, encara que segueix sent lent.
- Experiència general: Majoritàriament positiva, encara que amb algunes confusions en la dinàmica inicial i funcionament de torns; valoració mixta respecte a la primera variació.
- Potencial didàctic: Es veu com una eina útil, però necessita definir objectius didàctics clars; podria ser complex per a estudiants de secundària i la durada prolongada pot ser un factor limitant.
- Disseny gràfic i App: Millores en el disseny gràfic del tauler ben rebudes; es suggereixen funcions addicionals com temporitzador, recompte de caselles satisfetes, valor de segregació i accés a normes/tutorial; es recomana millorar l'accessibilitat.
- Suggeriments: Introduir reptes u objectius, referències conegudes al tauler, variacions cooperatives i competitives, límits de temps per torn, objectius individuals, mesura de segregació i una partida introductòria amb un tauler més petit.
2. Sociofísica
Origen: Relació circular entre física i sociofísica. La sociofísica neix per imitar la física (Auguste Comte, abans 1838) i "crea" l'estadística (Adolphe Quetelet i Florence Nightingale), després sorgeix la física estadística (L. Boltzmann) que pren l'estadística com a model: analogia entre les molècules en un gas i els individus en una societat, on les propietats d'ambdós sistemes es mantenen constants a causa de l'estat promig dels seus components. Finalment, la sociofísica moderna és filla de la física estadística.
Actualitat: l'home promig ha mort (Fariba Karimi); enfocament en la interacció entre actors socials per entendre l'emergència de fenòmens macro-socials i les restriccions imposades per les macroestructures en els comportaments individuals.
Línies de recerca actuals:
- Difusió de la informació (models tipus epidemiològics, processos de ramificació, etc.)
- Dinàmiques d'opinions (model del votant, model d'Axelrod, models de confiança limitada, etc.)
- Macrocomportaments emergents (model de Schelling, models de cascades)
- Utilitat pedagògica dels models senzills de fenòmens socials
- Faciliten la comprensió de qüestions importants i desafien la intuïció en situacions complexes
- Fomenten la transparència en explicitar les hipòtesis i permeten explorar respostes a preguntes "i si?" mitjançant anàlisi o simulacions
- Ofereixen perspectives diferents sobre la realitat i la relació entre observacions macro i causes micro
- Promouen la reflexivitat en la relació amb la realitat i en la construcció de models
3. Model de Schelling
- Introduït el 1969 per Thomas Schelling
- Pregunta central: com podem explicar la segregació racial als EUA?
- Intuïció: la configuració macroscòpica de la ciutat reflecteix, per simple agregació, les característiques individuals
- Utilitat del model: El model de Schelling demostra que la intuïció no és certa, servint com a falsificació, ja que la segregació pot emergir sense que els individus vulguin estar segregats. Aquesta capacitat per desafiar la intuïció i demostrar l'emergència de fenòmens macro a partir de comportaments individuals és el seu principal aport.
4. El joc de Schelling com a eina didàctica
- Edat mínima: Últim any d'ESO (15-16 anys)
- Batxillerat: Discrepàncies sobre si és possible treballar amb estudiants de batxillerat; falta de temps, però algunes docents no ho veuen impossible.
- LOMLOE: complica l'escenari però també ofereix oportunitats ("hi ha demanda")
- Interès dels estudiants: Malgrat el context complicat, sempre hi ha un grup que mostra més interès.
- Contradicció escoles públiques (amb més necessitat) VS concertades (amb més recursos/temps): possibilitat de tractament diferenciat.
- Potencial a llarg termini: El joc podria ser útil per reforçar conceptes i deixar una impressió duradora en els estudiants.
- Desafiament interessant: Totes veuen el projecte com un desafiament interessant.
- Comentari d'Elisabet (extret del chat de Jitsi)
- Investigació amb adolescents: Necessitat de més investigació en aquest grup d'edat; conceptes com feedback loops poden ser intuïtius, però la falta d'experiència vital diversificada i exemples concrets pot dificultar la comprensió.
- Experiències prèvies: Ha realitzat tallers amb noies i nois de 13-16 i 20 anys; recomana el llibre "Design journeys through complex systems" per a referència de mètodes i dinàmiques visuals.
- Enfocament lineal en ciències naturals: Els estudiants poden estar exposats a conceptes bàsics més alineats amb una visió lineal causa-efecte, com les lleis de Newton, la qual cosa dificulta la comprensió de fenòmens més complexos.
- Dinàmiques de debat: Qüestiona si funcionen bé en totes les edats; menciona que estudiants joves poden mostrar-se reticents a participar en debats.
5. Grups de treball
Llista provisional dels seus objectius inicials, participants i coordinadors (encara que tothom és lliure d'unir-se a tots els grups que desitgi):
A) Joc físic i App de realitat augmentada
Objectius inicials
- Triar materials definitius: fitxes i taulers
- Acabament disseny taulers
- Realització prototips
- Testeo fotogràfic per a l'App
- Entrenar l'App: etiquetatge manual
- App: Millores mínimes de la interfície
- App: Output. Segregació + satisfacció revelació
- Solucionar problemes tècnics: emmagatzematge de dades a llarg termini, no hi ha internet a les aules!
- Coordinadora: Luce
- Participants: Dimitri, Aleix, Emanuele, Irene, Eurídice, Luca
B) Experiència didàctica: disseny
Objectius inicials
- Definir activitats "core"
- Definir activitats opcionals
- …
- Organització d'una simulació amb docents?
- Coordinadora: Anna
- Participants: Cris, Júlia, Juan, Luce, Emanuele
C) Experiència didàctica: producció
Objectius inicials
- Realitzar guia didàctica
- Produir vídeos “visual thinking”
- …
- Organització d'una prova amb estudiants
- Coordinadores: Irene i Cris
- Participants: Júlia, Anna, Juan, Luce
D) Com seguim? (Continuïtat / discontinuïtat)
Tema Transciències 2023-2024.
Priorització basada en criteris com:
- Necessitat intrínseca (LOMLOE)
- Interès / actualitat (escenaris dels propers 1-3 anys)
- Impacte real / efectivitat
- (Pressupost: necessitat de recórrer a persones expertes externes)
- Coordinador: Juan
- Participants: Elisabet, Arsgames i Heurística en general
+) Proposta: Difusió i contacte amb escoles
Ja tenim 3 esdeveniments calendaritzats:
- 13 de Maig: parada a la Festa de la Ciència de la UB - dia d'escoles
- (apliquem) 10 o 11 de Juny: activitat a la Festa de la Ciència de BCN
- 21 de Juny: joc-experiment a la X Jornada COMPLEXITAT
📸
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Compartir: